Diumenge 19 de juny 2011

Vuité dia al cotxe.
Ahir per variar i despres de reclamar el famos "solomillo", tampoc va arribar. Galletes, sobrassada i paté, el nostre menú diari per lo vist.
Crec que en arribar a Mallorca, molts de noltros, estarem bastanta estona a provar aquest menjar.
Avui mati ens hem pogut aixecar amb un poc mes de tranquilitat, hem quedat a les 8 per berenar i sortir escapats d'aquest pais!!!!!
A les 9 partim de l'hotel i direcció a la frontera entre Ucrania i Hungria. Uns 300 km ens separen de la frontera.
Una telefonada ens informa que hem de passar per el pas fronterer de Berehove i alla hem de aficar uns 5€ dins el passaport per sobornar als policies de l'aduana i fer que el tràmit sigui més rapid, al manco sense problemes.
20 km abans de la frontera, ens tornen a aturar, ja en duim 8!!!!!!! Aquesta vegada la liam beennnn liada. Un despiste de un creuament ens obliga a fer un canvi de sentit, en una interseccio amb doble retxa continua, i lo millor de tot, davant la policia, quinsssss collons!!!
Aturen al cotxe num 5 (Bajoca/Colometa) i persegueixen al num 1 (Lluch/Primes). Ells s'afiquen dins una gasolinera just darrera un surtidor, ve el repostador i li demanen "chocolat, chocolat". Així aconsegueixen despistar a la policia que les estava perseguint a tota pastilla.
Mentrestant, en Toni Coll(cotxe 5) puja a la comiseria. No l'entenen ni ell tampoc a ells.
Imaginau-vos en Toni amb les dues mans juntes amb un billet de 50€, enmig d'elles, demanant clemencia als policies al estil budista. Ells li demanen tot el temps "colegas, colegas" i que el deixerien partir fins que el cotxe num.1 no hi anas.
Despres de una bona estona i molts de nirvis, agafen els 50 euros i el deixen partir. Però com que mos dirigim a la frontera, els nirvis estan a flor de pell. Radio 4 llaunes esta saturada de comentaris, es noten els nirvis.
Ara basta que els policies hagin cridat a la frontera. Ens dirigim a la boca llop!!!
Arribam a la frontera i al primer pas control, hem d'esperar. Els policies just ens miren i riuen, ens tenen agafats!!! Això es una loteria, a qui tocarà ser el primer a passar???,jeje, esteim acollonats!!!!
El cotxe num 3(Quet/Muntanyer) li toca la loteria i passa el primer, de moment cap problema perque dins el passaport hi ha 5€. El policia de l'aduana les agafa, te estil el cabró!! i ens deixa passar. I aixi passam tots.
Ara ja som a la part Húngara, aqui ens fan esperar un poc més, ho revisen tot i no acepten de cap de les maneres sobornaments, ja quasi som a Europa. Per sort no duim massa tabac ni vodka damunt nosaltres, suposadament no hauriem de tenir cap problema per passar.
2 hores més tart i despres de fer una "picada" de producte balear som a HUNGRIA.
Just sortir de la frontera, no vos podeu imaginar quin canvi!!!. Per resumir la nostra senssació, esteim a Europa!!!
Tot ha canviat: carreteres, pobles, la gent, els bars,...tot!!
Avui vespre ens espera la familia de la dona de'n Joan Reinoso, na Marian, i allà ens dirigim per sopar amb ells. Per dormir avui ens toca un agroturime, just devora alla on anam.
Les ganes de sortir del pais era la nostre major prioritat.
Esteim afamats i al primer bar que veim,en codicions, ens aturam. Un sandwich, una beer i a fer camí.
Ens queden uns 350km fins a Kubekhaza. Pareixem ""autos locos", just frissam d'arribar, hem d'arribar prest!!
"Venga al.lots que ja hi som" es la frase radio 4 llaunes dona a mesura que anam fent kms. Esteim cansats i els cotxes fan fatal!!!
Despres de molts Kms, 6204 per sert mes exactes, som al destí. Tant de temps de conduir sense aturar ens obliga a aturar-nos abans del poble. Es gracios veure 12 tios pixant un devora l'altre. Ens colocam en formació. Pareixem el escuadron diabolico!!!!
Son les 22:15 de la nit i just a l'entrada del poble, ens espera la germana de la dona de'n Joan i la seva sogre. Ens tenia que esperar el batle amb la banda de música, pero degut al nostre retràs, tot això es va haver de cancelar. Tan sols una camparta de benvinguda eren els restes de la festa.
Sorpresaaaaaaaaa!!!! la dona den Tomeu Quet i la dona de'n Joan son aquí!!!
El motiu de tanta pressa era aquest!! Molts de noltros no sabiem el motiu de tanta pressa per arribar aqui, i aixo creava tensions, no hi trobavem explicacio: haviem d'esser allà abans de que elles partissin. Arribaren dijous i tenien el vol per dilluns al migdia.
Tenim moooolta fam!! i la gent d'aqui es porta com ningú. Molt de menjar: sopa calenteta, Goulash, codillo, tarta de xocolate que per cert, impressionant!! i sobretot molt de Pàlinko, una beguda tipica d'aqui semblant a l'orujo però molt més fort, tomba a quasevol. Una gent encantadora, perfecte!!
Tot el menjar, inclús els ingredientes eren fets seus, el Pàlinko també,millor impossile.
El 4 llaunes club, tenim un himne, tocat amb el fobiol de'n Colometa. Per celebrar l'arriba, es condicio obligada fer sonar l'himne allà on conseguim arribar. I aixi ho feim, amb molt de Pàlinko al nostre estomag i brindant al seu estil, "egueixeguedret" que significa "salud", el fobiol i les manbelletes alegren la festa.
Moltes tensions queden arrera i la cara d'alegria es nota a les nostres cares. Pero tantes hores al volant, Pàlinko i dormir malament, ens tomba a tots.
Dema ens espera un dia curt al volant, pero amb moltes coses que visitar.
Bona nit!!